El projecte

El meu interès pels espais abandonats va sorgir molt abans que la meva relació amb la fotografia. Tot va començar el 1994, quan en iniciar la meva activitat laboral al sector immobiliari, em van assignar la valoració d'un pis a la rambla Nova de Tarragona.

El propietari havia mort sense descendència, i els seus hereus, que vivien tots lluny, ens havien enviat les claus perquè procedíssim amb la nostra feina. En obrir la porta, vaig trobar un univers domèstic intacte, cobert de pols i teranyines, amb quadres i objectes personals disposats com si el seu amo hagués de tornar aviat.

Però l’amo mai va tornar.

I aquell darrer cop de porta va mantenir aquest univers inalterat i en silenci, acumulant pols mentre el temps passava en total absència de presència humana.
Només el tic-tac del rellotge. Fins que al rellotge se li va acabar la corda. 

I després, el silenci més absolut. El no-res. El buit. La Pau.

Aquest dia alguna cosa va canviar en mi, però van haver de passar molts anys fins que, a través de la fotografia i mitjançant el projecte “La Makineta del Temps” vaig començar a comprendre i desenvolupar el llenguatge per poder explicar-ho als altres.

Avui, trenta anys després d'aquella primera experiència, continuo buscant aquestes càpsules inalterades, aquells espais on no passa res.

Res, tret del temps.